Crisi

Antigament els governs sobirans sortien de les crisis devaluant la moneda o fabricant mes moneda, aquesta devaluació afectava igual a capital i treball tenint un efecte beneficiós en la sortida ràpida de la mateixa ja que el creixement es mantenia.

Actualment es pretén sortir de la crisi devaluant el treball i retallant a tort i dret serveis i inversions , aquesta mesura nomes afecta al que viu del treball emprovin-lo mentre que el gran capital es manté intacte i es beneficia de la privatització de molts serveis.

L’economia esta en recessió per culpa de les retallades i el deute del país esta catalogat de escombraria per que no hi ha creixement, si estiguéssim creixen aquest mateix deute tindria la triple A i no seria cap problema.

El resultat de tot això es que es tardarà molt mes en sortir de la crisi i pel llarg camí la gent treballadora perdrà tot l’aconseguit amb molts any de treball i esforç.

Es immoral i es un crim contra la humanitat el que esta passant al nostre país on els governants ens han enganyat amb falses promeses i estant fent el joc al gran capital desmuntant en pocs anys allò que es un patrimoni de tots, el estat del benestar, que ha costat segles aconseguir-ho amb l’esforç de generacions.

Durant els deu anys de bonança econòmica aquest país ha acumulat una gran riquesa que ha estat separada de la gran majoria que l’ha fet possible i que de segur que esta en las mans d’uns pocs que juguen al monopoli de veritat mentre l’altre majoria pateix dramàticament les conseqüències de les seves jugades.

I que cal fer ? , al meu entendre només hi ha 3 prioritats.

1. Mantenir els serveis bàsics  , seguretat , educació, sanitat i assistència social, per tal de garantir la salut social i el futur de la societat del benestar.
2. Destinar els recursos públics no ha donar diners directament als bancs , si no al usuari final,  a ciutadans, autònoms i empreses. Baixar impostos que frenen l’economia real i apujar els impostos al gran capital, l’especulació i el luxe.
3. Impulsar al màxim les mesures d’activació econòmica, fer únicament inversions rentables, treure traves administratives i regulacions innecessàries, crèdits tous i ajuts a la innovació i la creació de noves empreses.

El problema no es tant la crisi, que acabarà passant mes tard o mes d’hora, el problema es com es passa la crisi i si el seu cost es reparteix proporcionalment i de manera justa entre causants i víctimes de la mateixa.

Diu el dit que no hi ha major mentirà que una mitja veritat i per il·lustrar-ho hem recopilat algunes informacions relatives a Òdena que s’han publicat dins els primers 100 dies de govern bipartit (ERC-CIU) a Òdena.

El dia 26-08-2011 el diari La veu de l’Anoia va publicar una informació econòmica relativa entre altres a l’ajuntament d’Òdena on deia, basant-se en informació de la Web del ministeri de hisenda, que Òdena havia liquidat l’exercici 2010 amb un dèficit de -568.440,65 €. Efectivament si agafem la suma d’ingressos i li restem la suma de despeses ens dona aquesta xifra, però es que l’article havia obviat una quantitat de mes de 1.000.000 de €  que eren els diners que Òdena tenia estalviats en previsió de futures inversions. Per tant la xifra real i que va aprovar el 8 de Juliol de 2011 el ple d’Òdena es de +436.372,83 €  de resultat positiu del exercici 2010.

Unes altres dades que també va publicar aquest diari del 2010 son la xifra de ingressos en impostos per habitant de 681,99 € , despeses de personal per habitant de 370,44 € i despeses en inversió per habitant de 679,39 €. La primera indueix a pensar que la pressió fiscal a Òdena es alta ja que això equivaldria a pensar que una família de 4 persones a Òdena  paga 681,99 x 4 = 2.727,96 € l’any i això evidentment no es cert. L’explicació es que els impostos directes a Òdena provenen principalment de 3 vies: IBI (Impost de bens i immobles), IAE (Impost d’activitats econòmiques) i IIVTNU (Impost sobre increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana, també conegut com les plusvàlues). Que afecti a la majoria de famílies només hi ha el IBI ja que el IAE ho paguen les grans empreses i el IIVTNU només qui obté guanys per la compravenda de terrenys, principalment promotors i immobiliàries. Per tant cal explicar que la pressió fiscal de una família tipus a Òdena  era el 2010 menys de la meitat del que deia el diari.  I que les plusvàlues al canviar de propietaris un sector tant important com el de Sant Miquel, han augmentat els ingressos en impostos directes en molt i que dividits per la població dona una quantitat no certa de la pressió fiscal a municipi.

La xifra de 370,44 € en personal cal indicar que inclou els sous del nombrosos plans d’ocupació executats i per tant també esta sobredimensionada.  Ja que es l’ajuntament qui contracta al personal de Plans d’Ocupació i qui formalment paga als treballadors però es el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) qui fa front a la despesa aportant els recursos a l’ajuntament.

Un altre deducció que no fa el diari, però que cal fer, es que si sumem les despeses del 2010 i les dividim per habitant ens dona un rati de despesa de 1.843,24 € per habitant, quasi el triple dels 681,99 € teòrics d’impost directe. Això vol dir que de cada 3 € gastats el 2010 només 1 € ha estat obtingut via impostos directes els altres 2 € s’han aconseguit amb aportacions externes com per exemple el pla de barris que aporta 4,5 milions € en 4 anys.

Es de lamentar que l’actual govern d’Òdena sigui bo per gastar-se els 436.372,83 € de romanent del 2010 i en canvi no faci res per defensar la solvència del municipi  davant els mitjans.

Pel que fa a la informació que publica directament el govern a la web municipal http://goo.gl/qNF3J del dia 18-09-2011, aquesta vegada referida al suposat estalvi de 64.000 € en els propers 3 anys pel que fa a la despesa dels regidors. Ens troben davant un intent de manipulació i engany als ciutadans indigne d’un alcalde que fa bandera de la transparència i el sentit comú. Primer per que, aplicant el sentit comú, l’únic que es pot comparar a hores d’ara  son els sous fixes mensuals aprovats pel ple (93.448,7 € any) que son un 5% superiors als del govern anterior (87.704,61 € any) tal com explica aquest article http://goo.gl/xsGtO . Segon, per que la resta de costos dels regidors, com son (dietes, assistències a òrgans col·legiats, indemnitzacions i altres conceptes),  son despeses variables que depenen molt de la gestió que faci el govern al llarg del temps i per tant no podran ser comparades fins que hagin passat els 3 anys de la comparativa.

En aquest període de retallades generalitzades i precarietat social entenem ajustat que el alcalde cobri 18.000 € l’any per la seva representació i responsabilitat però no es compren tenir regidors amb dedicació parcial i molt menys amb dedicació complerta com el primer tinent d’alcalde que cobra al any 34.000 €. De totes formes com dèiem abans el temps dirà si aquestes remuneracions han estat o no rentables pel municipi i els votants jutjaran si s’han complert les promeses electorals o no.

Però mitges veritats son sempre mentides complertes.

MINORIA AL PODER A ÒDENA

Carles Casanova Miranda (ERC) ha fet historia al ser proclamat alcalde amb nomes 2 regidors de 11 i amb nomes 345 vots de 1687. El primer que cal fer es felicitar-lo per haver jugat les seves cartes de forma magistral aconseguint que CIU la segona força amb 4 regidors li donés l’alcaldia de Òdena en el ple d’investidura del dia 11-06-2011.

El segon que cal fer es entendre que ha passat per que això es produís, com s’entén que no sigui el PSC, guanyador de les eleccions amb 5 regidors, qui tingui la responsabilitat de l’alcaldia ?

Hi ha gent que diu que això es el que ha ensenyat tant tripartit. Certament el tripartit no es un bon exemple de democràcia real, però cal ressaltar que almenys no es va cedir la presidència de la generalitat al grup menys votat ni tant sols parcialment.

A Òdena en canvi si que CIU ha cedit l’alcaldia a la candidatura menys votada i això es una cosa que encara no s’ha explicat i per tant només es poden fer conjetures i suposicions.

Em consta, i això es important, que el PSC en les negociacions no va voler cedir l’alcaldia a ERC i això li va tancar la porta al govern, però res se sap de per que CIU si ho ha fet.

Sobta també que l’acord es fes tant a corre cuita que ni el dia de la votació ni ha hores d’ara se sàpiga res del seu contingut, ni molt menys del programa de govern.

A tret de tot això un entén la desafecció política que envaeix  als ciutadans al donar-se pactes post electorals entre partits, que en aquest cas no es molesten ni en explicar.

Sigui com sigui Òdena té un nou alcalde i el que cal demanar ara; es que quan abans millor sigui pròxim, transparent i expliqui a la ciutadania els punts del seu pacte, el contingut del seu programa de govern i que es posin a treballar de seguida per Òdena, cadascú en les seves responsabilitats, els temps actuals de desafecció política i la crisi així ho aconsellen.

Els ciutadans d’Òdena han votat continuïtat en el fons , però diàleg i obertura en les formes.

Analitzant fredament les dades a primer cop d’ull veiem que Òdena 2011 (ERC) ha pujat (+109), Òdena progrés (PSC) ha baixat (-109) i Òdena oberta (CiU) ha pujat molt lleugerament (+32) en quant a vots. I que en quant a regidors, degut a la famosa llei d’Hont, el premi ha estat per Òdena oberta (CiU) en detriment de Òdena progrés (PSC).

Per tant en el context local sembla que els vots perduts per  Òdena progrés (PSC) han anat a parar a   Òdena 2011 (ERC) beneficiant a Òdena oberta (CiU) que es qui ha guanyat el regidor que li treu la majoria absoluta a Òdena progrés (PSC).

Pensant en tot això i en el context global del país i del estat  hom treu les següents conclusions:

Òdena progrés (PSC) ha guanyat amb una certa comoditat les eleccions a Òdena malgrat el desgast de 8 anys de govern,  malgrat el ‘sutnami’ arreu del país a favor de CiU, malgrat la crisi i malgrat la forta campanya en contra.

Òdena oberta (CiU) ha guanyat un regidor, malgrat haver baixat percentualment respecte el 2007. I esta clar que no ha sabut aprofitar el ‘sutnami’ de CiU al no ser la força guanyadora.

Òdena 2011 (ERC) ha guanyat mes vots i quota percentual respecte el 2007 però no li ha servit per guanyar cap regidor addicional, encara que amb el resultat final es qui realment te la clau de la governabilitat del municipi si sap jugar les seves cartes.

Tot fa pensar doncs que la millor opció a tenor dels resultats es un govern presidit per Òdena progrés (PSC) però sotmès a cercar punts d’acord i fins i tot la participació d’altres grups en la gestió municipal.

Ara cal que els 11 regidors siguin coherents, que pensin únicament en Òdena i que junts conformin el millor govern possible i ho expliquin, els temps actuals de desafecció política i la crisi així ho aconsellen.