Reflexions sobre la crisi

Crisi

Antigament els governs sobirans sortien de les crisis devaluant la moneda o fabricant mes moneda, aquesta devaluació afectava igual a capital i treball tenint un efecte beneficiós en la sortida ràpida de la mateixa ja que el creixement es mantenia.

Actualment es pretén sortir de la crisi devaluant el treball i retallant a tort i dret serveis i inversions , aquesta mesura nomes afecta al que viu del treball emprovin-lo mentre que el gran capital es manté intacte i es beneficia de la privatització de molts serveis.

L’economia esta en recessió per culpa de les retallades i el deute del país esta catalogat de escombraria per que no hi ha creixement, si estiguéssim creixen aquest mateix deute tindria la triple A i no seria cap problema.

El resultat de tot això es que es tardarà molt mes en sortir de la crisi i pel llarg camí la gent treballadora perdrà tot l’aconseguit amb molts any de treball i esforç.

Es immoral i es un crim contra la humanitat el que esta passant al nostre país on els governants ens han enganyat amb falses promeses i estant fent el joc al gran capital desmuntant en pocs anys allò que es un patrimoni de tots, el estat del benestar, que ha costat segles aconseguir-ho amb l’esforç de generacions.

Durant els deu anys de bonança econòmica aquest país ha acumulat una gran riquesa que ha estat separada de la gran majoria que l’ha fet possible i que de segur que esta en las mans d’uns pocs que juguen al monopoli de veritat mentre l’altre majoria pateix dramàticament les conseqüències de les seves jugades.

I que cal fer ? , al meu entendre només hi ha 3 prioritats.

1. Mantenir els serveis bàsics  , seguretat , educació, sanitat i assistència social, per tal de garantir la salut social i el futur de la societat del benestar.
2. Destinar els recursos públics no ha donar diners directament als bancs , si no al usuari final,  a ciutadans, autònoms i empreses. Baixar impostos que frenen l’economia real i apujar els impostos al gran capital, l’especulació i el luxe.
3. Impulsar al màxim les mesures d’activació econòmica, fer únicament inversions rentables, treure traves administratives i regulacions innecessàries, crèdits tous i ajuts a la innovació i la creació de noves empreses.

El problema no es tant la crisi, que acabarà passant mes tard o mes d’hora, el problema es com es passa la crisi i si el seu cost es reparteix proporcionalment i de manera justa entre causants i víctimes de la mateixa.